Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 20 de juny del 2011

PER A EDUCAR UN INFANT CAL LA TRIBU SENCERA

José Antonio Marina ha dedicat tota la seua tasca d'investigació a l'elaboració d'una teoria de la intel·ligència que comenza en la neurologia i acaba en l'ètica. Com ja sabem (ens ha costat però a la fi ho tenim clar (espere)) la funció principal de la intel·ligència no és el coneixement sinó aconseguir la felicitat i la dignitat.
Aquest cap de setmana, la tribu del CRA Mariola-Benicadell ha estat/hem estat a Biar de viatge amb el tren Xitxarra, on hem pogut gaudir tots plegats de compartir converses i afectes, d'educar-nos amb la tribu i d'aportar-li cadascú per  consolidar-la i fer-la crèixer.
Hem passejat assossegadament ("bajo un sol de justicia") a lloms de les bicicletes per la via verda del Xitxarra el tram de Biar a Villena, ens hem banyat a les piscines del poliesportiu, hem gaudit de les dinàmiques de grup, hem vist als muntatges de vídeo algunes de les tasques que hem realitzat aquest curs, hem xalat i rigut de debò i fins i tot hem intentat dormir. Diumenge visitàrem el castell de Biar i passejàrem de forma guiada pels seus carrers. Finalment, i després del dinar, hem compartit família per família l'experiència del Xitxarra i el projecte de l'escola que volem i creguem, la de la recerca de la felicitat i la dignitat.
Dinàmica de grups a l'alberg
El tren Xitxarra d'Ulisses
Marc al pati de l'alberg

Lara, Marc i Carmela refrescant en una font de Biar

dilluns, 6 de juny del 2011

FINS EL 40 DE MAIG NO ET LLEVES NI UN RAIG

El temut “canvi climàtic” ens ha donat aquest curs i com solem dir, una mica de “vidilla” en allò que en Infantil anomenem RUTINES . Ho hem parlat i debatut més d’una vegada en assemblea amb la canalla per tal de no assolir el terme amb les connotacions que hui en dia li atorguem (del francés routine: fer les coses de manera poc conscient, sense pensar massa). Més bé, ens agrada la del verb llatí rumpere que vol dir trencar i amb el prefixe ex- formant erumpere, erupció en el sentit d’eixida brusca i impetuosa. Volem que les RUTINES, malgrat que es fan de forma periòdica, doncs siguen un trencament i una erupció de pensaments, qüestions, preguntes per fer-nos, un lloc per contar-nos les coses que ens han ocorregut, per expressar-nos i a més a més li donem un bastiment al dia que encetem al passar llista i preguntar pels comp@nys que no estan, al desitjar-nos una bona jornada, al enregistrar la data, l’oratge, construir l’horari i d’altres. 
Què per què deia allò del canvi climàtic? , doncs perquè potser siga la dita de l'entrada del bloc (una de les parts que recordem en les rutines) una de les poquetes que han estat encertades aquest curs, i la resta, puix tot un clàssic discutir-les i veure, “a més passat” que tal vegada, quelcom està canviant.
Fent llum de les ombres



dijous, 2 de juny del 2011

AL MES DE JUNY, LA FALÇ AL PUNY

No estaria malament agafar la falç i baixar una estoneta a l'hort escolar per veure si a la fi ens fem amb "las malas hierbas". Això del conreu ecològic sense herbicides de síntesi química i d'altres fa que les herbes se'ns pugen a la gepa. Li preguntaré al meu Tonet (Infantil de quatre anys) que és inventor, que pense, com diu ell, una màquina per mantenir l'hort com "Déu mana".
Sí, Tonet és inventor, no és cap etiqueta que nosaltres li hem volgut penjar. Li encanta jugar i inventar, així és que en una conversa que mantenírem a la classe sobre un tema trivial com LA VIDA I LA MORT, i deprés de no tenir molt clar (o potser massa) que tothom ha de morir doncs va dir-nos: "Mireu, vull dir-vos una cosa. Mon pare no s'ha de morir perquè jo inventaré una màquina per a que no passe".
Així són les converses en Infantil, senzillament fantàstiques i plenes d'estima.
Bé, continuem buscant blat per a segar amb la falç però hem d'estar més entrats en el mes per a trobar-ne. De totes formes hui amb Lurdes ha tocat psicomotricitat i hem eixit als carrers per a segar aprenentatges al temps que gaudíem de debò  amb les bicicletes per posar en pràctica el circuït vial que encetàrem dijous passat. L'experiència ha estat fantàstica i ho podeu jutjar vosaltres mateix preguntant als vostres fills o filles. Tan sols recordar-vos la importància  de protegir-los el cap amb un casc.
Besets i el desig de millora per a Carmela i Eira doncs les trobem a faltar.
Girant per encarar el  carrer del Forn

A la plaça observant la senyal de direcció prohibida

dimecres, 1 de juny del 2011

EL SOL DE JUNY ESTALVIA LLUM

Hui hem encetat el mes de juny, encara que la cara (metereològica) que ens ha mostrat no faça honor a la dita que hem posat al títol. Segurament haurem d'encendre els llums de la casa abans d'hora per poder veure'ns.
Parlant de veure'ns, hui també hem fet el seguiment del test de germinació i hem hagut de veure amb la lupa l'evolució del creixement de les llavors de tomaquera. En plena conversa, Toni (Infantil 5), que duia ja 4 0 5' de rellotge mirant el "minihivernacle" ens ha fet una observació interessant doncs es veu que ha estat contant quantes de les llavors havien germinat: " Estas llavors no valen res pues sólo han eixit cuarenta". Toni recordava fa dues setmanes quan, amb ajuda d'Estrella (la nostra psicopedagoga), començàrem el test amb 100 llavors. Clar, hem treballat els percentatges i hem deduït que un 40% no és suficient per considerar un bon "producte" aquesta llavor.
La conversa  m'ha fet recordar (no pel tema sinó per la intensitat i qualitat de les connexions neuronals que s'han donat) una que al voltant de les bicicletes tinguérem un any després de tornar del viatge a Formentera (2008/09 ?). No té desperdici i us convide a llegir-la punxant en aquest enllaç: PINTANT CONVERSES

Una abraçadeta i gaudiu-la.