FEM OLIVES I A L'ALMÀSSERA .... CONTINUACIÓ

Com ja haviem explicat, per a fer oli...

1er. "fem" olives. Al video ho podeu vore clarament




2on. Transportem les olives fins a l'almàssera, on les netejarem per fer oli sols d'oliva (no de fulles, terra, pedres, branquetes,...). Aqui pots vore-nos en plena operació "neteja".



Una vegada netes les olives, les pesem i et aqui el resultat:

6 caixons plens d'olives: 186 kg
6 caixons buits. 18 Kg

REPTE: Quants grams d'olives anem a moldre? i quants hectograms?

Després les tirem a la tolva del molí.




I una vegada plena la tolva i nugat blanquet al trompellot, iniciem la molta.

COLLIM OLIVES I CAP A L'ALMÀSSERA DE TURBALLOS A FER OLI

Al segon intent ho hem aconseguit, el passat divendres no pogueren anar doncs feia un dia boirós i de plugim que no deixava fer res, i hui dijous 16 de desembre hem pogut fer oli a l'almàssera de Turballos.

A les 9,30 hores, 4 alumnes al cotxe d'una mare, 3 al cotxe d'una mestra i 2 en bici amb un altre mestre, hem eixit cap a Turballos on ja ens esperàvem altres 7 alumnes.

REPTE 1: Quans alumnes eren a Turballos en total?
REPTE 2: Si a l'escola en som 18 en total. Quans alumnes no han vingut a Turballos?

ALGUNS ALUMNES ARRIBEN A TURBALLOS EN LES SEVES SUPERBICICLETES

Una vega en Turballos, amb les borrases, els bargins i el carretó varem anara al bancal a "fer" les olives que ens faran falta per poder moldre-les i fer un "peu" d'oli. Fan falta 150 kg d'olives.

Preparació i arreplegada de les olives en el bancal. Els alumnes treballen de valent...

Després d'un treball dur, amb una temperatura de -1 (un grau per davall de zero), vàren anar cap a l'almàssera on es esperava més faena com ara netejar les olives i després tirar-les a la tolva del molí per a que el trompellot, arrossegat per Blanquet (animal de tir) fera la seua faena, es a dir: molturar les olives per a fer la pasta.

REPTE 3.- Sabem que el mestre va portar 150 kg d'olives (ecològiques) de sa casa i que en total teniem 168 kg. d'oliva. Quants Kg. d'olives vàrem plegar els alumnes?
REPTE 4.- Si érem 16 alumnes, Vàrem plegar de mitjana més o menys de 1 kg.?
REPTE 5.- Que llaunes es aixó d'un trompellot de molí?
REPTE 6.- Que vol dir "un grau per davall de zero"? per resoldre aquesta qüestió no cal parlar amb Florenci Rey ni amb Montesdeoca.

continuarà...

ENTREVISTA A DUES TREBALLADORES D'HOTEL

Entrevista a Maite y Marisa.

Treballadores de l'Hotel Vila de Muro.

Aquest curs al CRA Mariola-Benicadell estem treballant al voltant de les vies verdes, i més concretament de la via verda del Xitxarra.

Dintre de la gran quantitat de facetes que tenen a vore amb ella, l'explotació econòmica pels pobles per on passa ens mereix una atenció especial pel que té de factor de futur pels habitants dels mateixos.

A l'Hotel Vila de Muro hem trobat un “ fullet” on s'anuncia un paquet turístic relacionat amb la via verda i hem pensat que seria interessant conèixer més coses. Per aixó hem anat allí i hem entrevistat a dos treballadores de l'Hotel: Maite i Marisa per que ens conten...

Marisa (MS): També de Muro de tota la vida, ha estudiat primaria i secundaria a Muro i posteriorment el cicle superior de turisme a L’I.E.S. Serra Mariola.A hores d’ara realitza les pràctiques a l’hotel Vila de Muro.

Maite (MT): 24 anys, Murera de tota la vida, ha estudiat primaria al Bracal i secundaria a L’I.E.S. Serra Mariola i posteriorment els cicles mitjà i superior de comerç exterior a l’I.E.S. Cotes Baixes d’Alcoi. Ha completat la seua formació amb una estada a Escocia. Treballa des de fa casi un any a l’hotel Vila de Muro.

1.- En primer lloc ens agradaria saber que es el que heu estudiat?

MS. Cicle superior de Turisme.

MT. Cicles formatius mitjà i superior de Comerç exterior.

2.- On haveu estudiat? I quants anys duren els vostres estudis?

MS. A l’I.E.S. Serra Mariola de Muro. Al llarg de dos anys, un de teoria i després un mesos de pràctiques, que es el que estic fent ara.

MT. A Cotes Baixes d’Alcoi. Els dos cicles he tardat en fer-los tres anys

3.- Per a fer aquesta faena fa falta saber molts idiomes?

MS. Anglés i castellà, però quants més... millor.

MT. Jo domine el castellà, valencià, i anglés, però en esta faena,com ja ha comentat Marisa quant més idiomes saps, millor.

4.- Venen més clients entre setmana o el cap de setmana? I quina diferència hi ha entre uns i altres.

MS. Entre setmana venen més treballadors, comercials, empresaris, per qüestió de faena, i el cap de setmana, parelles i alguna familia per gaudir del seu temps d’oci.

5.- Com heu aconseguit este treball? Està ben pagat?

MT. Vaig enviar un curriculum i al poc temps em van cridar per a treballar. En quan a lo que es cobra, considere que està ben pagat.

Maite i Marisa amb les entrevistadores Clara i Erika

6.- El vostre treball es difícil? Que es el que més vos agrada d'esta faena?

MS. Tots son difícils al principi, però poc a poc vas fen-te a la faena. El que més m’agrada es la relació amb els clients i poder solucionar-los els problemes que els puguem sorgir.

MT. No es difícil, però has de estar molt atenta i pendent de moltes coses. M’agrada molt el contacte amb la gent, xarrar amb ells.

7.- Interessa als clients la via verda? Perquè penseu que la fan?

MT. A la gent li agrada la natura, sobretot a la gent de la ciutat. Els sorprén molt el nostre paissatge.

8.- Els clients que venen a fer la via verda, queden satisfets?

MT. Queden prou satisfets perquè ademés de la via, que ja té prou encant, també hi ha senders a prop que agraden molt a la gent.

9.- Quins trams de la via verda oferiu i quin es el motiu per elegir-lo?

MT. Aquesta informació no la conec. Ho porta altre departament de l’hotel.

10.- Es bonica aquesta faena? Penseu que el turisme te futur per a la nostra comarca?

MS. Es una faena prou bonica. El turisme, no sols el de platja, té futur, hem de saber valorar-lo.

MT. Molt bonica. El turisme ha de funcionar a la nostra comarca i té molt de futur.

11.- Conteu-nos coses de la vostra faena

MS. Jo valore molt el fet de treballar a l’únic hotel de la zona que té recepció i cafeteria juntes i aixó fa que la faena siga més variada i divertida.

MT. Recorde molt uns catalans que d’agraïts que estaven del tracte que els vaig donar, en varen fer un regal personal.

EL MEU CAMÍ ÉS DE FERRO, XIULE PER AVANÇAR, I ENTRE POBLE I POBLE MAI NO EM DEIXEN PARAR

Benvinguts blogg@rs, aquest curs la plataforma del tren Xitxarra més la del tren Alcoi-Gandia (que físicament uneix els tres aularis del CRA: Alfafara, Agres i Gaianes) ens servirà, a més a més d'augmentar la cohesió i la comunicació entre aularis-pobles (com ja ho feia quan el tren s'inagurà a les acaballes del segle dènou) d'eix per formar-nos aprofitant els seus recursos que en són molts.

Ahir dijous encetàrem la tasca en Infantil aprofitant el taller de cuina que fem totes les setmanes. Abans de cordar-nos els davantals i gaudir de debò capbussant-nos de ple entre perols, farina i altres queviures, férem la compra dels ingredients al mercat (Antonio el de la furgona) i la tenda del poble (ca Amparo). Havíem de comprar fruita per "construir" un tren d'allò més saludable i vitamínic. Els comp@nys de Primària van fer-nos un regal fantàstic: "...una tenda de fruites de veritat" com digué Josep en veure-ho. Sí, havien estat treballant els fruits de tardor i ens regalaren una taula on ja no cabia ni un fil: codony, raïm, nous, olives, pomes, caquis, magrana...

Jugàrem de debò a "comprar i a vendre", a fer de "pillets" i canviar-li el nom als fruits intentant refer la malifeta després, a "rodolinar" al voltant dels fruits... Gràcies Lluís, Clara, Betania, Érika, Ainhoa, Iris, Pau, Leire i Àngela.

A la fi marxàrem a ca la iaia Paqui (Iaia d'Eira i Carmela i "inventora" del fum de la locomotora) a donar-li forma al tren de la fruita.

Tot seguit algunes de les fotos i els rodolins que us hem comentat.

1-LA MADUIXA DE LA BRUIXA PIRUIXA (Isabel).




2-LA PINYA ME DONA RISA (Leire).






3-EL RAÏM S'ESGOLA PEL RIU (Tonet).






4-HE TROBAT LA PERA A L'ERA (Ulisses).






5-EL CAQUI PER A QUI? (Elara).






6-EL PLÀTAN PAREIX UNA LLUNA (Josep).






7-LA MANDARINA A ISA LI FA RISA (Toni).






8-EL MELÓ EL XAFE EN EL TALÓ (ÀLEX)






9-LA MAGRANA M'AGRADA (Eira).






10-EL CODONY FA BONA OLOR (Carmela i Ezequiel).

Ah!, no volem oblidar que encara arribàrem a temps amb el tren per comparteir-lo en assemblea amb Primària i després mares i pares. També cal dir que el mestre Lluís, Clara i Érika no van tenir temps de menjar tranquils doncs havien de fer entrevistes (que vorem publicades en breu) a treballadores de l'hotel Vila de Muro al voltant de l'ús de la plataforma del tren Xitxarra i Alcoi-Gandia.
Fins aviat.