Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 17 de novembre del 2012

LA FESTA DE LA CASTANYADA

Ahir per la vesprada en arribar a casa tenia la necessitat d'escriure ràpidament (amb la immediatesa que necessitem aquells que tenim la memòria curta) un post sobre el que havíem viscut al llarg del dia i també el deute de ser fidel a la màgia, l'estima, l'esforç i el compromís demostrat per pares i mares en el muntatge de la festa de la castanyada.
En primer lloc l'agraïment de tot el professorat que hem gaudit de debò amb la castanyera, el bosc encantat, el "troll", les fades, els jocs de pistes... i alguns fins i tot d'un plat boníssim d'arròs en floricol.
Els més grans vàrem capbussar-nos no sols  en un conte, en el bosc encantat, sinó en un món de fantasia que teníem ple de pols guardat en la membrança i per unes horetes ens férem nens.Vaig recordar per una banda un escritet que una mare va fer-me arribar d'una visità a Besalú (poble de la Garrotxa de poc més de 2000 habitants) sobre la importància i vàlua de la literatura infantil i per altra banda l'endevinalla del troll: "Som de família valenta i pel fred no ens espantem..." Va vindre'm al cap un llibre d'Edicions 96 que reedità l'any 2004, aquell ENDEVINA, ENDEVINALLA publicat el 1988, i ho feren (tal i com apunten les autores Àngela Martínez  i Oti Sòria al pròleg),  perquè "les endevinalles són d'indubtable valor didàctic pel que representen de familiarització dels xiquets i de les xiquetes amb el llenguatge literari,d'indagació de la realitat a través del llenguatge, de desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i de desenrotllament del pensament lògic i imaginatiu, de retrobament amb la cultura popular, d'ampliació del vocabulari .. i tot des del joc, la millor manera d'aprendre."
I poc més resta per dir, així que un petit homenatge a aquesta festa de la castanyada 2012 que parlant també de literatura infantil i tradicions doncs  recordar-la en forma d'auca i a la fi us proposem una endevinalla.
Gràcies a t@ts.


L'AUCA DE LA CASTANYERA


A la plaça de Gaianes la castanyera ha ARRIBAT,
nosaltres li  hem  cantant  i  ella ens  ha  BALLAT

"Quan  ve  el  temps de menjar castanyes
la castanyera, la castanyera, ven castanyes..."


Amb so de panderos, perols i TAPADORES
l'hem acompanyada fins a les portes del COLE.




En rotllana tots ASSEGUTS
mil i una històries hem SABUT.




Entre castanyes torrades  i  FOC
també han arribat les fades del BOSC.



Sense oblidar al "troll" ENGANYABADOCS
que la "pista" ens ha omplert de proves i JOCS.



Curses de sacs molt DIVERTIDES
d'eixes que els encanten a les xiques FADRINES.




Amb les xanques ens hem ATREVIT
majors, mitjans i també els més PETITS.




Davall el  paracaigudes tots ens hem PROTEGIT
per si plovia no mullar-nos fins el MELIC.




A la fi de les proves hem de buscar INGREDIENTS
per fer una poció màgica que ens deixe ben CONTENTS.



Del calder ja comença a eixir el FUM
i a cada minut que passa la castanyada se'n FUIG.



Però abans que tot acabe, la fada natura ens ha DUT...
monedes de xocolata per als més GOLUTS.



I una sorollosa traca amb globus de COLORS
per no oblidar la festa i guardar els RECORDS.




Ràpid, ràpid a la foto que es gela la xocolata DESFETA
i amb el cor calent i dolcet donem per conclosa la FESTA.





TRES VESTITS M'HAS DE LLEVAR
ABANS D'ARRIBAR-ME A LA PELL:
EL PRIMER PUNXANT-TE ELS DITS;
EL SEGON, FOC ENCENENT;
EL TERCER, QUE ÉS LA CAMISA,
EN UN PUNT ME L'HAURÀS TRET.

QUI/QUÈ SÓC?








dijous, 15 de novembre del 2012

QUI SÓC JO? II. EL CODI QR (Quick Response Code. Codi de resposta ràpida).

El codi QR (Quick Response code, codi de resposta ràpida) és un sistema per guadar informació en una matriu de punts creat per la companyia japonesa Denso Wave, subsidiària de Toyota (1994). Els seus creadors, Euge Damm i Joaco Retes, aspiren a que el codi permeta que el seu contingut es llegeixi a alta velocitat. 
Els tres quadrats de les seves cantonades permeten detectar la posició del codi al lector. El codi QR té l'avantatge de poder emmagatzemar molta informació, ser xicotet i ràpid d'escanejar. Pot emmagatzemar fins a 7089 caràcters numèrics, 4296 caràcters alfanumèrics o 2953 octets. Per a que ens fem una idea, el tradicional codi de barres només pot emmagatzemar de 10 a 13 caràcters.
Bé, dita aquesta petita informació, passem a desxifrar el resultat de les endevinalles que us vàrem proposar però ho farem amb codis QR. Cada un dels quals guarda "encriptat" el nom del xiquet o xiqueta de la classe d'Infantil de Gaianes i a més a més una poca més d'informació (noms del pare, mare i germans) amb la intenció d'anar coneixent-nos millor i concretant la resposta de la pregunta de Totó "Qui sóc jo? ".
Antoine de Saint - Exupéry (el pare de "El Petit Príncep") deia que l'amistat en l'ésser humà és una oportunitat que ens és destinada i que ens obri una porta que potser no obrirà mai ningú més, aleshores cal aprofitar-la però  podem afegir-hi que no  pot nàixer l'amistat si primer no es genera estima i respecte. Aquests són possible quan després d'integrar el jo a la nostra vida, s'inicia la possibilitat de la segona persona, el tu, i a partir d'ací la possibilitat d'aprendre a integrar el nosaltres a partir del coneixement dels altres.
Amb aquest joc d'endevinalles volem donar-nos a conèixer una mica més, volem que comenceu a estimar-nos.
BÉ, AMICS I AMIGUES D'AGRES, ALFAFARA I GAIANES ACÍ VAN LES RESPOSTES. AJUDEU-VOS D'UN SMARTPHONE PER SABER-NE MÉS I MOLTES GRÀCIES PER PARTICIPAR:
1-PAU, 2-TONI, 3-JOAN, 4-ÀLEX, 5-ADRIÀ, 6-MARA, 7-JÉNIFER, 8-BERNAT, 9-LARA, 10-CARMELA, 11-NAHIR I 12-ÁLVARO/ALVARAS.









dilluns, 12 de novembre del 2012

MARIETA SOMIA

Els contes de la rata MARIETA van nàixer el 1990 d'una idea conjunta de l'editora (edicions Tàndem) Rosa Serrano, l'escriptora Fina Masgrau  (Vídeo Fina Masgrau-La rata Marieta) i la il·lustradora Lourdes Bellver. Edicions Tàndem té publicats tots els contes de la rateta MARIETA, tant en lletra majúscula com en minúscula, en tapes normals o dures: Marieta cuinera, Marieta va a la fira, Marieta inventora... Tota la col·lecció té en comú el fet d'estar escrita en vers, rimada amb rodolins fàcils i atractius per als menuts. 
Aquest curs i aprofitant l'amistat que uneix a MARIETA amb la nostra benvolguda rateta de biblioteca TINA la ratolina doncs va fer-nos un regal per aprendre els dies de la setmana (MARIETA SOMIA).
Cada dia de la setmana la rata Marieta somia de nit que els seus amics se li fiquen al llit i els seus amics són el personatges dels contes clàssics. DILLUNS serà la rateta que agranava l'escaleta, DIMARTS Caputxeta, DIMECRES els tres porquets, DIJOUS Pinotxo, DIVENDRES Blancaneus, DISSABTE el gat amb botes i DIUMENGE amb una fada que amb la seua vareta màgica trau tots els amics del llit perquè el son li faça profit.
Nosaltres aprofitem aquest conte i aquest post per deixar-vos algunes de les coses que hem viscut aquestes setmanes i de les que hem gaudit i aprés de debò, ah!, i mentrimentres fem temps fins que arribe proper divendres 16 de novembre la CASTANYERA de la solana del Benicadell amb les seues castanyes calentetes i nutritives.






















La resta d'imatges les podeu veure en aquest enllaç DILLUNS-DIMARTS-DIMECRES-DIJOUS-DIVENDRE
















dimarts, 6 de novembre del 2012

ESTADA A LA RIERA D'AGRES 16-17 D'OCTUBRE


Estimats alumnes del CRA,
no podeu imaginar com de contenta estic,
quan el meu amic Rodolfo, em va contar,
com de bé a l'estada s'ho vareu passar.


Bé, abans de res, qué us ha semblat Anacleta la bibliobicicleta?  
- Està xula,eh?
Doncs, si us ha agradat, tranquils que aquest curs la veureu més vegades.

Com tots ja sabeu no vaig poder anar a veure-vos a la granja-escola d'Agres perquè estava una mica malalta, però no us penseu que no vaig pensar en vosaltres. Sabia ben bé, que m'ajudaríeu a trobar els llibres que havia perdut. A més, estava molt asustada perquè aquests llibres eren per vosaltres! I em feia molta il·lusió portar-vos-els. Per sort, tinc un amic molt important que és Rodolfo. Que com a bon amic que és sempre m'ajuda quan el necessite. 
Ell, com sabia que em feia molta il·lusió veure-vos, va anar fent fotos a tot el que vosaltres vareu fer allí, I així després me les ha anat ensenyant i m'ha anat contant tot el que va passar.

Vaig a mostrar-vos tot el que ell m'ha contat.
Me va dir que el dimarts pel matí, vareu quedar tots i totes a l'estació d'Agres per portar les motxilles a la granja-escola.   

I que allí us va arribar una caixa 

Amb unes cartes que us donaven unes indicacions per poder trobar els llibres que jo havia perdut. És així?.
Una vegada vareu llegir les indicacions, es vareu dividir en tres grups i es posareu a ciclar buscant els llibres, 

Però el que Rodolfo m'ha contat és que no trobareu cap llibre, sinó què vareu trobar diferents peces d'un trencaclosques. Em pense que algú us volia fer pensar!!!   


El que també m'ha contat Rodolfo és que després de trobar les peces,vareu dinar a la granja i que en acabar de menjar es reunireu per parlar entre els tres grups que és el que havíeu trobat. I que en eixe moment....TARATAXAAAAN!!!! Un bonic gat va aparèixer!!!! I que a més va aparèixer amb una bici un tant diferent. 



Sabeu qui era eixe gat, no?. Un gat molt golfo!!.
Bé, us seguisc contant el que ell m'ha dit. Rodolfo, em digué que quan ell va arribar a la granja després de passar pels tres pobles, us va veure a tots vosaltres asseguts mirant amb cara de sorpresos cap a terra, i que el que estàveu mirant era un trencaclosques, que formava la foto de Anacleta. 

Anacleta és un altra gran amiga meva que m'ajuda a repartir contes i moltes més sorpreses per tot arreu. Rodolfo m'ha contat que ell es va encarregar de presentar-vos-la. I de dir-vos perquè li he posat un motor.
I qué? Digueu-me, us va agradar el que portava la bibliobicicleta per a vosaltres? Ja veureu aquest curs quantes sorpreses us porta la bibliobicleta! Això sí, teniu que seguir com fins ara, fent molt de cas a tot el que jo vaig dient-vos i així podrem anar fent molts més descobriments i vivint moltes més aventures.



Sé que quan Rodolfo us va acabar de contar un bonic conte, els i les alumnes d'infantil se'n varen anar cap a casa a descansar, perquè havia estat un dia molt emocionant i esgotador. Ei! però també m'ha dit que encara que sou els més menuts i menudes, no per això sou menys valents i valentes, perquè ell m'ha dit que vareu anar molt de temps amb les vostres bicis i motos i que tots vareu arribar com a campions i campiones fins a la granja-escola.
Molt bé!! Seguiu així fent tant d'esport i sereu uns xiquets i xiquetes sans i forts quan es feu majors.
Per la vesprada, el meu amic felí m'ha contat que vareu estar jugant i divertint-se molt. I que quan els mestres us varen avisar vareu anar dutxant-se i organitzant-se els llits amb molt d'ordre i portant-se molt bé. 
Per la nit, es juntareu tots a sopar.
I el que també m'ha contat és que tots es menjareu un bon plat de fideus i algú més d'un, i trossos de pizza ben bona, que Rodolfo esperava a la porta de la granja-escola, per si algú li tirava algun trosset, però que res de res, que tot ho vareu compartir menys el sopar que poc va sobrar.
Després de fer un joc, on havíeu de representar diferents contes, que també he de dir-vos que ell m'ha contat que ho fereu super bé, va ser l'hora de dormir. Sabeu qué? Rodolfo m'ha dit que es reia molt de veure les cares dels i les mestres quan va arribar aquest moment. El gat em va dir que feien caretes de por de pensar la nit que els esperava, però també m'ha dit que no sap ben bé per què, ja que, el que ell va veure és que tots (o quasi tots) es vareu dormir molt prompte i sense donar gens de feina. Moltes felicitats per açò, com es nota que sou uns alumnes molt bons.
A l'endemà de matí Rodolfo us vigilava des de la finestra, i va veure com tots s'acabàveu de preparar les motxilles, i baixàveu a desdejunar. Que bó! Quanta força vareu agarrar, per a començar a pujar caminant fins a la Foieta dels carros. Quina eixida més bonica aquesta, i quines vistes teníeu des d'allí!
Quan es va fer hora de tornar cap a la granja, després que els grangers ens pujaren l'esmorzar, i tornarem a recuperar forces per baixar, tots es posareu les motxilles i varem començar la baixada amb una mica de gana d'arribar, però amb poques ganes de que acabara la estada.

Quan Rodolfo em va contar tot açò i em va ensenyar les fotos, us he de confessar que vaig tenir una mica d'enveja. Moltes ganes d'haver estat allí amb vosaltres, i moltes ganes de formar part d'un grup d'amics tant gran i especial com sou tots els alumnes del CRA.
Així que, com que a la estada no vaig poder anar, aniré pensant un altra activitat, per poder estar tant a prop de vosaltres com puga