Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 14 de març del 2012

CATÁLOGO DE BESOS

"En los estantes de la antigua alacena, más de una veintena de frascos de cristal, idénticos entre sí, reposaban ordenados y etiquetados cuidadosamente con una pulcrísima caligrafía.
Hay personas que coleccionan sellos, gatos de porcelana, búhos de ojos asustados, encendedores... Amanda coleccionaba besos."

Aquest llibre  de  Raquel  Díaz  Reguera  i  publicat  per  la editorial Thule ens regala una original i emotiva lectura que no  ens  deixarà   indiferents.  També   ens  serveix   per  a reflexionar  en  aquestos  temps  on  sembla  que tot el que volem és fer una "antologia" de riqueses materials.
Podríem col·lecionar històries mínimes, retalls de la memòria, emocions viscudes, afectes rebuts i donats, secrets, sons, olors ? Sí, tresors no materials que queden enganxats als nostres cors  amb un fil de trendresa.

Aquestos dies que he hagut de romandre a casa recuperant-me d'un xicotet accident laboral, doncs n'he rebut molts d'aquestos. Com diu Ulisses: "Un regalet que no cap en una capseta, que no va embolicat".  Jo li dic a Ulisses que  sí van en capseta, en la del cor i embolcallat amb paper d'estima.

La setmana passada m'enviaren un  en forma de correu electrònic. Una carta i dibuixos digitalitzats dels infants de la meua classe, de "els meus xiquets": ISABEL, JOSEP, TONET, CARMELA, ALEJANDRO, ADRIÀ, JÉNIFER i BERNAT. Gràcies SILVIA per l'esforç, pel regal. Per a tots ells els faig un bes de papallona que no està en aquest catàleg doncs és de la meua col·leció particular i un conte (Viatge al poble de "QUASI TOCA EL CEL") que podreu projectar i veure'l en l'enllaç:

El bes papallona és possiblement el més subtil dels besos, si fa o no fa,el més lleuger. Dels pocs que no se regala amb els llavis sinó amb les parpelles. És un bes aletejat que s’hauria de practicar abans de fer-lo. Caldrà moure les parpelles com les ales d’una papallona i amb molta cura deixar-lo suament entre els ulls clucs del receptor. Com fan les papallones, entre cosquerelles i somnis dolços. Regalant en cada u d'ells un pessic de primavera. No calen paraules, sols mirades.

"Clica"  l'enllaç   Viatge al poble de "QUASI TOCA EL CEL"  

APROFITEU L'ASSEMBLEA DE DEMÀ PER FER-LOS UNA ABRAÇADA ALS COMPANYS DE PRIMÀRIA I A TOTS ELS MESTRES.


GRÀCIES I JA ME CONTAREU SI US AGRADA.

Ezequiel

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies pel que has escrit. Millorat i vine que t'esperem.
Dona-li un bes a Pau pels dibuixos del conte.
Un fort abraç per a tu i ànim.

Mª Covadonga Mora Delgado ha dit...

Moltes gràcies pel conte, pel text de l´entrada, pel temps dedicat i per l´estima al/s nostre/s fill/s.

Un bes agraït de tots nosaltres.

Felicitats a Pau, és un "gran" xiquet.

"La il.lusió per les coses ens impulsa amb força i ens motiva per aconseguir el que ens proposem; la il.lusió dóna força, ànim i alegria"

Anònim ha dit...

Somiar despert i dormit, sempre per tot arreu, i no pedres mai en el món de la raó per conservar la sana innocència d´aquells que saben viure en els pocs anys que tenen molt millor que els que em viscut massa però sense sentit.

Un bes per a Pau i altre per a tu.

Ezequiel ha dit...

Gràcies anònims i Maria. Li faré els besos a Pau en eixir del cole. Gràcies.