Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 21 de novembre de 2011

LES PARAULES DOLCES

Aquest és el títol d'un  clàssic francés (Les mots doux) de l'editorial Corimbo: 
"Aquest matí la Lola s'ha despertat amb paraules dolces a la boca".
Malgrat que al matí ja les notava roderes , impacients i que els músculs de les galtes a males penes podien contenir-les doncs no ha pogut dir-les, no ha pogut expressar-se, no ha pogut regalar-les fins que no ha arribat la nit. Tot un dia de lluita i preocupació per no poder dir allò que el seu cor havia fabricat. La Lola, no trobava el temps ni l'espai. Tampoc la resta de societat de la que forma part.
La vida que ens hem "dissenyat",  duu a cometre aquestes coses, aquestos excesos que podríem dir són antinatura.
La Lola sols tenia una preocupació, la de no tenir-ne més per al proper dia. Clar, a la seua edat ella encara no sap que el cor no para de fabricar-ne, fins i tot malgrat la nostra raó, el nostre conscient i les circumstàncies de la vida. I que u/una és mort/a, no quan el cor  deixe de bategar sinó quan  pare d'elaborar aquestes paraules, quan el múscul tan sols es dedique a bombejar sang i no emocions, quan es reduisca a una sístole i una diàstole periódica i rutinària. Quan es faça tan dur que siga incapaç d'inquietar-se, de pertorbar-se, de compungir-se, d'alegrar-se, de sentir... (amb tot el seu ventall semàntic).
Aquestes darreres setmanes ha ocorregut un fet que va donar-nos-el a conèixer un dels meus xiquets a l'assemblea del matí. 
Ens va commoure profundament, i dia sí, dia també, en algun moment i en algun espai de l'escola doncs hem hagut de tractar-lo. Contes, cançons de bressol, xerrades, dibuixos, globus, fotos...
Un dilluns decidírem no treballar el "Cap de setmana" i regalar-li els nostres dibuixos a E. per ajudar-li a tancar les ferides però també per no traïr-nos i fer valdre la nostra condició d'Infants. No volem, guardar-nos les paraules dolces per al final del dia, no volem no expressar-les pel que diran, volem ser naturalment i profundament assertius, dir el que pensem, no volem perdre pel camí dels anys aquesta qualitat tan humana i de tanta valua!
És aquest un dels drets que volem reivindicar (amb unes hores de retard) des del DIA UNIVERSAL DEL XIQUET I DELS DRETS DE LA INFÀNCIA .
Aquest és un regal per a tothom que algun dia va necessitar de paraules dolces, però en particular per a tu i el teus més propers:
Tonet

Adrià

Alejandro

Bernat

Carmela

Isa

Jénifer

Josep

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Una història per a tindre-la molt present en el dia a dia. Gràcies. Mª José.

Nohemí ha dit...

Que xuli!! Quanta raó teniu i quant per aprendre dels infants.