Un any més, divendres 29 d'octubre rebérem la visita de la castanyera del Benicadell. No les teníem totes doncs ja va fent-se major i la baixada des de la vessant assolellada d'aquesta muntanya ("...una de les més boniques muntanyes del País."Costumari botànic. J. Pellicer.) no és gens fàcil.
Vam poder gaudir d'un dia primaveral (com diu josep Piera en algun dels seus escrits: "... la tardor és la primavera de l'hivern") i joliu com pocs.Sobre les 10 del matí, i a ritme dels cops de perols i cassoles de les veïnes del poble, arribà a l'escola per oferir-nos les castanyes calentones que duia a la cistella.
Férem tallers, torràrem castanyes i compartírem àpat (xocolatada, aniversari d'Elara i dinar) i balls als peus de la penya del Benicadell.
Amb el cor ple d'emocions i tebioreta, l'acomiadàrem fins el proper octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada